Molt temps sense actualitzar i moltes coses passades. I ara què queda de tot això? El record en les nostres ments, les deu mil fotos fetes i, el més important, les amistats que hem establert i mai desapareixeran.
Ahir i avui han sigut uns dies durs per a mi. M’encanta Estocolm i encara més ara amb aquest temps. Però on sou vosaltres? Per què esteu tots a Espanya, Itàlia, França, Alemanya, Turquia, Àustria... però no a Suècia? Després de 6 mesos en els que no hi ha agut ni un minut en el que m’he sentit sola, tot al contrari, he tingut una nova família durant aquest temps que m’ha encantat, ara m’enyoro de tot. No m’hauria d’haver passat al principi això?
Després d’anar ahir dos vegades a t-centralen per acomiadar-me dels dos últims amics que quedaven aquí, la tornada fins a Lappis (lloc on visc) i el dia va ser difícil.
Sí, tinc més amics a Estocolm i sé que puc contar amb ells, però amb aquells que sempre quedàvem, que sempre anàvem de festa, que sempre sopàvem junts, que sempre rèiem, que sempre fèiem bromes, que sempre viatjàvem... tots aquests no hi sou.
I quan us tornaré a veure? Perquè de veritat que espero amb moltes ganes tonar-vos a veure. És igual el país, és igual la ciutat , l’important sou vosaltres.
Només puc acabar dient-vos, una vegada més, moltes gràcies per tots els moments compartits. Només ens han sigut 6 mesos, però per intensitat han sigut anys.
Gaudiu amb els vostres amics de sempre, amb la vostra família, amb la vostra ciutat.
Perquè mai havia pensat que l’Erasmus podia ser tant increïble! Gràcies per fer-lo una experiència inoblidable. Els millors mesos de la meva vida, sens dubte!
I love STHLM Erasmus Team!!!!!!!
Txell
miércoles, 30 de junio de 2010
domingo, 16 de mayo de 2010
Ice hockey game
Ja fa dies que ho vaig veure, però no per això perd importància.
Des de que vaig arribar a Stockholm que la gent em deia que havia d’anar a veure un partit de hoquei sobre gel. I quina raó tenien!
Realment és un espectacle, jo em vaig sentir com en una pel•lícula.
Volíem anar a veure Suècia contra Finlàndia, el gran derbi, però ens vam adormir i quan vam anar a comprar les entrades ja només quedaven localitats cares. Així que vam anar a veure Suècia-Rússia.
En la següent foto podeu veure que anàvem tots nosaltres a animar a Suècia com a autèntics suecs, o més que ells! perquè s’ha de dir que es sentien molt més els 4 russos que hi havia que tots els suecs junts!!
I tot i que Suècia va perdre 2-4, anava perdent 0-4... Ens ho vam passar d’allò més bé.
A més, si us hi heu mirat bé la última foto, vaig anar-hi amb el Quim. Va coincidir el cap de setmana que ell va venir a veure’m amb el del partit :)
Per si no el veieu bé, aquí una foto amb ell.
I per últim us recordo com és el nou l’estadi d’aquí a Stokcholm, a on vam veure el partit, el Globen.
Des de que vaig arribar a Stockholm que la gent em deia que havia d’anar a veure un partit de hoquei sobre gel. I quina raó tenien!
Realment és un espectacle, jo em vaig sentir com en una pel•lícula.
Volíem anar a veure Suècia contra Finlàndia, el gran derbi, però ens vam adormir i quan vam anar a comprar les entrades ja només quedaven localitats cares. Així que vam anar a veure Suècia-Rússia.
En la següent foto podeu veure que anàvem tots nosaltres a animar a Suècia com a autèntics suecs, o més que ells! perquè s’ha de dir que es sentien molt més els 4 russos que hi havia que tots els suecs junts!!
I tot i que Suècia va perdre 2-4, anava perdent 0-4... Ens ho vam passar d’allò més bé.
A més, si us hi heu mirat bé la última foto, vaig anar-hi amb el Quim. Va coincidir el cap de setmana que ell va venir a veure’m amb el del partit :)
Per si no el veieu bé, aquí una foto amb ell.
I per últim us recordo com és el nou l’estadi d’aquí a Stokcholm, a on vam veure el partit, el Globen.
domingo, 9 de mayo de 2010
Entrenadora de la selecció de Suècia de natació sincronitzada
Una experiència més a Stockholm: entrenadora de l’Equip Nacional de natació sincronitzada.
El dia que m’ho van proposar no m’ho creia, pensava que no estava entenent bé el que m’estaven dient (m’ho van dir per telèfon i en anglès, és clar). Però quan vaig tenir l’oportunitat de preguntar-ho directament, vaig veure que sí ho havia entès bé.
Jo crec que va m’ho van oferir perquè, tot i que la persona que triava a les nenes i també a les entrenadores no em coneix, el duo que jo estic entrenant va guanyar el campionat Nacional sent les més petites. Això juntament amb l’alt nivell que té la sincro a Espanya, suposo que li va fer pensar que jo era una gran entrenadora (cosa que no comparteixo, realment crec que em falta molta experiència amb nenes d’aquesta edat, ja que fins ara jo només havia entrenat nenes amb nivell 0 o molt bàsic de sincro).
Tot i així, quan m’ho van proposar, no vaig dubtar en cap moment en dir que sí, tot i el respecte que em feia.
En un principi volien que anés jo com a única entrenadora, però fent d’intermediària l’entrenadora que treballa amb mi aquí, vaig fer que s’adonessin que això no era una bona idea. Jo no parlo suec, només anglès i no tinc un alt nivell tot i haver-lo millorat i, a més, sempre són millors dos entrenadores per tenir un parell més d’ulls per poder mirar a totes les nenes. Així que finalment vam ser dos entrenadores, Katarina Högdal i jo.
Tots els entrenaments els havia de preparar jo, ella m’ajudava en el tema de l’idioma. I la veritat és que em feia una mica de por tot plegat. Jo no sabia el nivell de les nenes, ni el que esperaven realment de mi. Però gràcies a la Sandra Montes vaig acabar tenint uns grans entrenaments. I l’ultim dia els hi vaig preguntar a algunes d’elles i sembla que estaven contentes per com havia anat tot.
La ciutat a on feiem l’stage era Örebro, una ciutat situada més a l’interior de Suècia que Stockholm i més o menys a la mateixa alçada.
Les nenes eren les següents: Angelica Jonasson, Anna Högdal, Henrietta Serrate, Natalie Serrate, Josefine Magnusson, Madeleine Billing, Malin Gerdin, Sara Mehdin i Sara Skoogh.
La veritat és que alguna d’elles té molt potencial. També és cert que alguna no té nivell per estar a la selecció. Però 3 d’elles són increïbles. És una pena que no competeixin mai. Només entrenen juntes unes 3 vegades a l’any uns 3 dies i res més. No fan cap equip juntes ni res. Es veu que com mai quedaven bé en els campionats europeus, doncs la federació ara no els hi dóna diners, i com no els hi donen diners, les nenes tampoc tenen interès perquè saben que no poden arribar enlloc, és a dir, és un peix que es menja la cua.
Doncs res més, després de tota aquesta explicació us deixo amb una foto que em vaig fer amb alguna d’elles sota l’aigua al acabar l’entrenament l’últim dia :)
El dia que m’ho van proposar no m’ho creia, pensava que no estava entenent bé el que m’estaven dient (m’ho van dir per telèfon i en anglès, és clar). Però quan vaig tenir l’oportunitat de preguntar-ho directament, vaig veure que sí ho havia entès bé.
Jo crec que va m’ho van oferir perquè, tot i que la persona que triava a les nenes i també a les entrenadores no em coneix, el duo que jo estic entrenant va guanyar el campionat Nacional sent les més petites. Això juntament amb l’alt nivell que té la sincro a Espanya, suposo que li va fer pensar que jo era una gran entrenadora (cosa que no comparteixo, realment crec que em falta molta experiència amb nenes d’aquesta edat, ja que fins ara jo només havia entrenat nenes amb nivell 0 o molt bàsic de sincro).
Tot i així, quan m’ho van proposar, no vaig dubtar en cap moment en dir que sí, tot i el respecte que em feia.
En un principi volien que anés jo com a única entrenadora, però fent d’intermediària l’entrenadora que treballa amb mi aquí, vaig fer que s’adonessin que això no era una bona idea. Jo no parlo suec, només anglès i no tinc un alt nivell tot i haver-lo millorat i, a més, sempre són millors dos entrenadores per tenir un parell més d’ulls per poder mirar a totes les nenes. Així que finalment vam ser dos entrenadores, Katarina Högdal i jo.
Tots els entrenaments els havia de preparar jo, ella m’ajudava en el tema de l’idioma. I la veritat és que em feia una mica de por tot plegat. Jo no sabia el nivell de les nenes, ni el que esperaven realment de mi. Però gràcies a la Sandra Montes vaig acabar tenint uns grans entrenaments. I l’ultim dia els hi vaig preguntar a algunes d’elles i sembla que estaven contentes per com havia anat tot.
La ciutat a on feiem l’stage era Örebro, una ciutat situada més a l’interior de Suècia que Stockholm i més o menys a la mateixa alçada.
Les nenes eren les següents: Angelica Jonasson, Anna Högdal, Henrietta Serrate, Natalie Serrate, Josefine Magnusson, Madeleine Billing, Malin Gerdin, Sara Mehdin i Sara Skoogh.
La veritat és que alguna d’elles té molt potencial. També és cert que alguna no té nivell per estar a la selecció. Però 3 d’elles són increïbles. És una pena que no competeixin mai. Només entrenen juntes unes 3 vegades a l’any uns 3 dies i res més. No fan cap equip juntes ni res. Es veu que com mai quedaven bé en els campionats europeus, doncs la federació ara no els hi dóna diners, i com no els hi donen diners, les nenes tampoc tenen interès perquè saben que no poden arribar enlloc, és a dir, és un peix que es menja la cua.
Doncs res més, després de tota aquesta explicació us deixo amb una foto que em vaig fer amb alguna d’elles sota l’aigua al acabar l’entrenament l’últim dia :)
martes, 20 de abril de 2010
Gotland
Un altre viatge que he fet ha sigut a Gotland. És l’illa més gran de Suècia i del Bàltic (3140 km2; 57350 habitants) té forma irregular, allargada de nord a sud. És un altiplà calcari, completament pla, amb costes erosionades i amb formacions rocoses anomenades “raukar”. Aquesta illa ha tingut un gran paper en la història del Bàltic, sobretot en època medieval. Gran part del seu encant es troba en el suau clima, el mar, el bosc, la naturalesa pràcticament intacta i, particularment, del excepcional número de monuments artístics.
Segons la “Gutasagan”, un antic cicle de llegendes, Gotland era una illa encantada que emergia del mar durant la nit per tornar-se a enfonsar a l’alba. Al marge d’aquesta història, estudis geològics han demostrat que l’illa ha estat submergida i ha emergit en diferents ocasions al llarg de mil•lennis.
Visby, és la capital, aquesta conserva quasi intacta el seu recinte emmurallat del segle XIII, hi ha nombroses esglésies, estar ple de carrerons i manté les seves casetes en el centre històric.
A la capital és on vam estar allotjats nosaltres; el Benjamin (francès), la Léna (francesa), l’Hubert (francès), l’Alexandre (francès), el Pierre-Luis (francès), el Stefan (austríac), el Federico (italià) i jo.
Realment vam poder veure que és un illa increïblement maca, però també vam poder comprovar que a l’estiu ha de ser molt millor. El temps fa molt i ara, en aquesta època, la majoria de coses, com per exemple, el lloguer de bicis, algunes visites visites, alguns centres... estaven tancats.
Tot i així, vam passar uns divertits tres dies en lloc diferent a l’habitual :)
I qui diu que no hi podem tornar a l’estiu?
Aquí us deixo unes quantes fotos.
La segïuent foto és de Farö, una illa que es troba al nord. Realment vam anar-hi perquè surt recomanada a totes les guies, però quan vam arribar semblava al desert... No hi havia res ni ningú, tot i així, vam decidir caminar i visitar-la, al final vam trobar un parc natural molt maco. I amb la bona companyia que ens caracteritza a aquest grup, vam passar una gran estona.
Segons la “Gutasagan”, un antic cicle de llegendes, Gotland era una illa encantada que emergia del mar durant la nit per tornar-se a enfonsar a l’alba. Al marge d’aquesta història, estudis geològics han demostrat que l’illa ha estat submergida i ha emergit en diferents ocasions al llarg de mil•lennis.
Visby, és la capital, aquesta conserva quasi intacta el seu recinte emmurallat del segle XIII, hi ha nombroses esglésies, estar ple de carrerons i manté les seves casetes en el centre històric.
A la capital és on vam estar allotjats nosaltres; el Benjamin (francès), la Léna (francesa), l’Hubert (francès), l’Alexandre (francès), el Pierre-Luis (francès), el Stefan (austríac), el Federico (italià) i jo.
Realment vam poder veure que és un illa increïblement maca, però també vam poder comprovar que a l’estiu ha de ser molt millor. El temps fa molt i ara, en aquesta època, la majoria de coses, com per exemple, el lloguer de bicis, algunes visites visites, alguns centres... estaven tancats.
Tot i així, vam passar uns divertits tres dies en lloc diferent a l’habitual :)
I qui diu que no hi podem tornar a l’estiu?
Aquí us deixo unes quantes fotos.
La segïuent foto és de Farö, una illa que es troba al nord. Realment vam anar-hi perquè surt recomanada a totes les guies, però quan vam arribar semblava al desert... No hi havia res ni ningú, tot i així, vam decidir caminar i visitar-la, al final vam trobar un parc natural molt maco. I amb la bona companyia que ens caracteritza a aquest grup, vam passar una gran estona.
Sigtuna i Djurgärde
Vaig tenir aquí amb mi, la segona visita, aquesta vegada el Gerard, que en un principi havia de venir acompanyat, però Gerard, sols també ens ho vam passar bé, no? Ell, igual que l’Olga, va poder conèixer els meus amics, les seves bromes, el seu tema principal (que crec que tots us el podeu imaginar), el meu anglès, la meva habitació.... una mica la meva vida aquí.
I per descomptat, també va conèixer la ciutat. I jo amb ell, vaig conèixer Sigtuna, una de les ciutats històriques més belles de Suècia. Es troba a uns 45 km al nord-est de Suècia. Actualment és un important centre d’estudis superiors que conserva intacte l’ambient dels temps antic degut als seus petits i silenciosos carrers, les seves cases baixes i les runes dels monestirs medievals.
També vam anar a caminar pel voltant de Djurgärde. No us podeu imaginar com de tranquil és aquesta zona. Sembla impossible que una gran ciutat com Stockholm pugui tenir espais com aquest. Increïble!!
I per descomptat, també va conèixer la ciutat. I jo amb ell, vaig conèixer Sigtuna, una de les ciutats històriques més belles de Suècia. Es troba a uns 45 km al nord-est de Suècia. Actualment és un important centre d’estudis superiors que conserva intacte l’ambient dels temps antic degut als seus petits i silenciosos carrers, les seves cases baixes i les runes dels monestirs medievals.
També vam anar a caminar pel voltant de Djurgärde. No us podeu imaginar com de tranquil és aquesta zona. Sembla impossible que una gran ciutat com Stockholm pugui tenir espais com aquest. Increïble!!
Més i més coses
Fa molt que no actualitzo i han passat moltes coses. Entre altres motius per això tampoc tinc temps per escriure, a més, el projecte ja comença a pressionar i no puc seguir vivint pensant que encara queda temps... Ja m'agradaria, no sabeu com és de diferent la meva vida aquí, la Txell estressada no existeix.
domingo, 4 de abril de 2010
Lappland!!
Un viatge que no sé com explicar-vos-el perquè us feu a l’idea de com va ser d’increïble.
L’aventura la vam fer 6 amics junts: tres francesos (Léna, Benjamin i Mathieu), un italià (Federico), un alemany (Jan) i jo. A més, de nosaltres, des d’aquí a Stockholm van marxar 4 nois més, els quals dormien al costat de la nostra caseta i vam fer alguna activitat amb ells.
Quan vam arribar ja era tard i sabíem que aquella nit ens quedaríem sense veure l’aurora boreal perquè estava nevant. Vam sortir a caminar una mica pel voltant de la cabina, vam fer el burro, vam parlar i a vam anar a dormir.
El dia següent pel matí feia un dia increïble, així que vam fer una mica el boig amb la neu.
I després vam anar cap al famós “Icehotel”, ja que ens quedava molt a prop de la nostra casa. Aquí teniu algunes fotos perquè us feu una idea de com és l’hotel que una nit costa uns 200 euros...
Per la tarda tocava anar amb trineu tirat per gossos!!! :)
Al acabar ens esperava una sessió de sauna, sortint de tant en tant a tirar-nos per la neu i a entrar corrents una altra vegada. Després vam sopar i vam esperar l’aurora boreal, però la segona nit tampoc vam tenir sort, tot i que vam veure un cel estrellat increïble.
Després de passar tanta estona a fora, era hora de jugar a cartes i beure :p
El segon dia al matí, la segona activitat: moto de neu!!!! Increïble, a mi és la que em va agradar més.
Per la tarda a caminar i a fer més el boig. La millor manera per riure és fer el que fan els nens, no? doncs nosaltres com ells. Aquí un vídeo de mostra.
A més, també ens va fer gràcia fer forats en el llac congelat.
I a la tercera la nit, l’esperada Aurora Boreal!!!
Tot i que la vam veure prima (petita): sense paraules!!
Com podeu veure, un viatge totalment diferent, el més car dels que he fet aquí, però no em sap greu, ho tornaria a pagar. Si algun dia teniu l’oportunitat d’anar-hi no us ho penseu dues vegades, accepteu!
I si ho podeu fer amb gran companyia, com jo he fet, encara millor, es gaudeix el doble!
Abans d’acabar l’actualització, una foto dels 9 que vam estar allà aquets dies. Gràcies a tots per fer aquest viatge tant especial!
L’aventura la vam fer 6 amics junts: tres francesos (Léna, Benjamin i Mathieu), un italià (Federico), un alemany (Jan) i jo. A més, de nosaltres, des d’aquí a Stockholm van marxar 4 nois més, els quals dormien al costat de la nostra caseta i vam fer alguna activitat amb ells.
Quan vam arribar ja era tard i sabíem que aquella nit ens quedaríem sense veure l’aurora boreal perquè estava nevant. Vam sortir a caminar una mica pel voltant de la cabina, vam fer el burro, vam parlar i a vam anar a dormir.
El dia següent pel matí feia un dia increïble, així que vam fer una mica el boig amb la neu.
I després vam anar cap al famós “Icehotel”, ja que ens quedava molt a prop de la nostra casa. Aquí teniu algunes fotos perquè us feu una idea de com és l’hotel que una nit costa uns 200 euros...
Per la tarda tocava anar amb trineu tirat per gossos!!! :)
Al acabar ens esperava una sessió de sauna, sortint de tant en tant a tirar-nos per la neu i a entrar corrents una altra vegada. Després vam sopar i vam esperar l’aurora boreal, però la segona nit tampoc vam tenir sort, tot i que vam veure un cel estrellat increïble.
Després de passar tanta estona a fora, era hora de jugar a cartes i beure :p
El segon dia al matí, la segona activitat: moto de neu!!!! Increïble, a mi és la que em va agradar més.
Per la tarda a caminar i a fer més el boig. La millor manera per riure és fer el que fan els nens, no? doncs nosaltres com ells. Aquí un vídeo de mostra.
A més, també ens va fer gràcia fer forats en el llac congelat.
I a la tercera la nit, l’esperada Aurora Boreal!!!
Tot i que la vam veure prima (petita): sense paraules!!
Com podeu veure, un viatge totalment diferent, el més car dels que he fet aquí, però no em sap greu, ho tornaria a pagar. Si algun dia teniu l’oportunitat d’anar-hi no us ho penseu dues vegades, accepteu!
I si ho podeu fer amb gran companyia, com jo he fet, encara millor, es gaudeix el doble!
Abans d’acabar l’actualització, una foto dels 9 que vam estar allà aquets dies. Gràcies a tots per fer aquest viatge tant especial!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
