Skeppsholmen i Vasa muséet

L’últim dia de l’Olga aquí vam tornar a agafar el ferri, aquesta vegada vam anar a Skeppsholmen, una petita illa unida a Stockholm per un pont, des del segle XVII va ser la base de la flota de guerra, avui en desús, degut als seus carrers amb arbres és el passeig preferit dels habitants d’Stockholm. Al sud d’aquesta illa un pont porta als antics quarters de l’illot rocós de Kastellholmen, transformat en un jardí anglès; enmig s’alça el Kastellet, edifici d’estil medieval construït al 1848 per F.Blom.





Amb el ferri també vam anar a Djurgardsfärjan, que degut a l’instalació d’àrees lúdiques, la presència de Skansen (museu a l’aire lliure que us he parlat en una altra entrada) i altres museus, han fet que després de Gamla Stan sigui el barri més popular entre els visitants estrangers.
Nosaltres vam entrar al Vasa muséet.



Us explico una mica la història d’aquest museu: “El 1625 el rei de Suècia va encarregar a l’holandès Henryk Hybertsoon la construcció del Vasa, el vaixell de guerra més gran i car construït fins llavors. En el viatge d’inauguració, després de 1300 metres de navegació, el vaixell va començar a corbar-se , es va partir per un dels costats i es va enfonsar. Van morir unes 50 persones. El 1953, l’enginyer Anders Franzén, expert en la història naval sueca dels segles XVI i XVII, va començar juntament amb els seus conciutadans un llarg camí per treure a la superfície el Vasa. Aquest greu accident de la gloriosa Marina de guerra sueca, s’ha convertit avui en una de les atraccions turístiques més visitades d’Stockholm.”



Aquella tarda jo havia de treballar a la piscina 2 horetes i l’Olga va venir amb mi, però abans la vaig portar al lloc del que ja us he parlat en alguns de vosaltres de les muffins, increïble! Mireu les fotos!!



És un perill que es trobi al costat de la piscina on treballo els dimarts!!!! Per sort els altres dies treballo a una altra, jeje.

Globen i Kaknästornet

El tercer dia tampoc vam anar soles, l’Alberto (el meu company de corridor) ens va fer de guia, vam visitar diferents petites coses:

Primer vam anar a Globen:




El Stockholm Globe Arena, en suec, Globen, és un recinte per a concerts, esports i altres esdeveniments.
Inaugurat el 19 febrer 1989 després de dos anys i mig de construcció, el Globen és l'edifici esfèric més gran del món.
En ell s'han celebrat i es celebren competicions d'hoquei sobre gel, de fet va ser construït per a la celebració del campionat mundial d'aquest esport de 1989.
Actualment li han afegit un ascensor de vidre que recórrer mitja esfera, des d’on es deu tenir una vista espectacular d’Stockholm. Nosaltres hi volíem pujar, però eren les 11.30h i no podíem fer-ho fins la 13h... així que res.


Després vam agafar el ferri i ens vam dirigir cap a l’illa Djurgardsfärjan.



Allà vam caminar per terra i també per un llac congelat, a no podia faltar fer el burro i somriures.



Des d’allà ens vam dirigir a Kaknästornet, la torre de televisió de 155 metres.




I aquesta vegada sí que vam pujar a dalt de tot amb ascensor. Aquesta és una de les vistes que es podia veure.



Després de tot això vam anar a menjar a un lloc a on feien menjar típic suec. Vam menjar una super sopa de peix, mmmmmm, boníssima!!!

I el dia encara no s’havia acabat, a la tarda teniem la “2nd Winter Barbecue in Lappis”. Més menjar i més riures :)

Skansen

El segon dia ens vam tenir companyia, el Jairo ens va acompanyar a visitar Skansen. És un museu a l’aire lliure i a la mateixa vegada un parc zoològic a on es reprodueix la vida a Suècia dels últims segles. Va ser creat al 1891 per Artur Hazelius i és el primer museu d’aquest estil a Europa. Hi ha reconstruïts uns 150 edificis antics, a més de molins de vent, pedres rúniques i monuments megalítics. Aquí us deixo unes quantes fotos:

Gamla Stan i Stadshuset

El primer dia vam visitar la “ciutat vella” (Gamla Stan), és el nucli de la ciutat medieval originalment emmurallada; l'actual porta, però, el segell dels Tessin, pare i fill i els seus mecenes, els successius sobirans suecs de la gran dinastia Vasa.



Com ja us vaig comentar en una altra entrada, és la zona més famosa d’Stockholm, la més suggerent, amb petits carrerons, pintorescos i elegants.



I és aquí, a les places plenes d’encant, a on es troben els cafès més antics. L’Olga i jo no ens vam perdre un d’aquests locals i vam esmorzar en un d’ells.




El mateix matí també vam anar a l’ajuntament (Stadshuset), és un dels edificis més significatius de l’arquitectura escandinava. És de maó i va ser construït entre el 1911 i 1913 per subscripció popular. Es troba situat en una punta de l’illa Kungsholmen.



A mi em va agradar molt visitar l’interior, penso que és una visita que val molt la pena fer.

Olga a Stockholm!

De la visita de l’Olga us podria explicar detalladament tot el que vam visitar, però potser que vingueu i ho visqueu vosaltres mateixos, no? :p
Va, faré una petita explicació dels llocs més macos, i si voleu més informació me la demaneu.

Tots aquells que em tingueu el facebook haureu vist el milè de fotos que hem fet, i això que no les he penjat totes, doncs elles defineixen perfectament els dies que hem passat.
No hem parat de visitar coses, jo, per fi, he conegut Stockholm i a diferència de Berlín, no m’ha decebut gens, al contrari, cada dia m’agrada més aquesta ciutat. Per viure a l’hivern no, estic d’acord, massa fred, massa foscor, massa tristor, però la resta és genial. Potser ara mateix una mica perillós caminar pel carrer, tot estar congelat i jo, l’Olga i tothom practica patinatge, però bé, jo igualment només em torço el peu a Granollers... en un carrer pla i sense res al terra...

Tornant a la visita de l’Olga. Crec que han sigut uns dies genials tant per ella com per a mi. A ella li ha servit per desconnectar de la rutina, veure’m a mi, conèixer els meus amics/amigues d’aquí, veure la vida que porto i al mateix temps envejar-la... i a mi m’ha servit per estar ben acompanyada durant uns dies i descobrir la ciutat amb ella.
En les següents entrades us l’explico!

Berlín

De Berlín us faig un petit resum.

A diferència del que m’ha dit molta gent, no l’he trobat una ciutat maca, crec que és un ciutat interessant, sobretot per la història que té al darrera, però no és la ciutat d’Europa que m’ha agradat més de les que he visitat, crec que París, Londres, Amsterdam, Praga i Stockholm són millors. Vaig trobar-ho tot massa gran i vaig trobar a faltar el típic casc antic amb carrerons petits. Té coses maques, eh! No diré que no i el mur em va agradar molt veure’l, però hi ha ciutats que impacten més. Potser és perquè mai havia visitat una ciutat amb tant mal temps, feia molt fred i cada 2h necessitàvem fer una parada o ens congelàvem (ho sé! Jo visc a Stockholm, però per això mateix, fins ara només sortia al carrer per dirigir-me a algun lloc tancat, no per estar tot el dia caminant pel carrer).
Doncs res més, us deixo una foto de la típica Porta de Brandenburg i una del mur.






I una tercera (també és del mur) per avançar el tema d’un d’aquests dies en el meu blog. Perquè a Berlín també vam parlar molt sobre el català i Catalunya.

Moltes coses i poc actualitzar

Síííí, teniu raó, hauria d’haver actualitzat fa molt, però no he tingut temps. Volia explicar-vos el viatge a Berlín en una actualització i en la següent la visita de l’Olga, però se m’ha ajuntat tot. I si teniu en compte que divendres me’n vaig a Kiruna, encara se m’ajunten més coses. Per això, ara enlloc de fer migdiada (m’he llevat a les 5.30h per acompanyar a l’Olga a l’estació) o el projecte, abans d’anar a treballar a la piscina, actualitzo.

Amb què? Doncs no ho sé, he fet masses coses. Així que faré diferents petites entrades explicant-vos-ho tot.

Ara mateix us poso el dia :)

Mmmmmm....

Mireu què vaig fer ahir!!



Bé, realment no la vaig fer jo, la va fer el meu professor de cuina Alberto, però jo li vaig donar la volta sense tirar-la al terra!! i té un gruix considerable! ah! i també vaig tallar la ceba a trossets petits petits petits :D


A part d’aprendre a cuinar he pagat per fer un altre viatge... És de l’estil del que vaig fer quan vaig anar a Riga, és a dir, amb vaixell i tal, però aquesta vegada la destinació és Tallin (Estònia)
http://www.facebook.com/#!/event.php?eid=365463375085


I aquest cap de setmana marxo cap a Berlín!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


I com que cada dia no es pot somriure, avui, no sé perquè per a mi és un d’aquests que no es pot. Però no patiu, ja s’acaba i demà tornaré a somriure ;)

Setmana festera

Després d’una setmana sense escriure ja toca fer-ho i sabeu què?

Que aquesta entrada la comença dient-vos que el meu peu ha MILLORAT!!! Síííííííííí!!!!!! Encara vaig coixa, però des d’ahir que vaig deixar les crosses a l’habitació, ja camino sense, i no penseu que ho faig perquè sóc temerària i que no hauria de fer-ho, puc caminar perfectament sense, de veritat. Per fi sembla que la cosa avança :)

I no serà per la bondat que he fet aquesta setmana... Ha sigut la setmana més festera des de que vaig arribar a Stockholm. Us explico:

- Dilluns vaig quedar-me a casa recuperant-me de Riga. Però dimarts va començar el que seria un no parar. Aquest dia vaig anar al corridor d’una amiga, la Sandra, una noia espanyola que viu també a la meva residència, ella tenia uns amics espanyols de visita i uns quants ens vam reunir per sopar pizzes, beure i parlar parlar parlar parlar parlar fins les tantes.

- Dimecres nit vaig anar a Gula Villan, és un lloc molt típic d’aquí per anar els dimecres, és una caseta groga a on posen música, hi ha algun lloc per seure, però la majoria de gent estar de peu. En un principi jo no anava a anar-hi perquè treballava fins les 21h i per entrar sense problemes has d’arribar a les 21 (tanquen a la 1h, aquí tot va mooolt més d’hora), però al final vaig sortir corrents (no literalment, sabeu que no puc córrer) de treballar i vaig anar-hi. Una amiga, la María (una altra noia espanyola) em va venir a buscar amb un amic seu a la sortida del metro (aquest era un altre gran problema pel que potser no hi anava,perquè jo no sabia com si arribava i en principi hi havia d’anar sola...) i cap a dins! I a la sortida les faroles s’anaven tancant a mesura que nosaltres passàvem pel seu costat... un dia us explicaré què vol dir això...

- Dijous em van dir d’anar a un bar però vaig pensar que potser tocava descansar, ja sabia que divendres i dissabte tenia festa, així que em vaig quedar a l’habitació parlant amb alguns de vosaltres per internet.

- Divendres, li vam fer una festa a un noi italià, Michele, li ha sortit una feina molt bona a Itàlia i se’n torna cap allà. La vam fer al meu corridor i sabeu qui va cuinar per 12, no? Mireu quines dos cuineres més maques:



Vam fer risoto, i això que ni ella ni jo n’havíem fet mai, però el noi espanyol del meu corridor, Alberto, em va donar la idea i me’n va ensenyar el dia abans. Ens podria haver quedat millor, ho reconec, però estava bo!!! Tot i que en va sobrar mooolt... jo n’he dinat dos dies seguits i la resta l’he llençat...
La nit va ser una bogeria, aquí teniu una foto de tots els que estàvem allà



M’ho vaig passar genial!!!

- I dissabte tocava celebrar l’aniversari de la Rocío, l’altra cuinera :)



Vam començar la festa en el seu corridor i vam acabar a una discoteca, després d’intentar a entrar a dos altres sense sort...

Així que ja veieu, una setmana molt boja en general, sense tocar quasi el projecte, per tant, què tocaria fer aquesta setmana? Moooooolt projecte. Tot i que no he començat massa bé per ser dilluns a les 18h i tenint en compte que he quedat a les 19h per anar a un restaurant vegetarià...

Espero que a vosaltres us vagi tot molt bé!!!!

Ah! per altra banda, les temperatures han pujat, avui ha tornat a nevar, però ahir per primer vegada vaig veure ploure!! Però no m’agrada, perquè es comença a desfer la neu i els carrers queden fastigosos...

Petons una mica més càlids que els dels dies anteriors ;)