domingo, 31 de enero de 2010

Neu!



Des del dijous que vull actualitzar, però la veritat és que no he parat. I ara anava a anar a dormir, però jo mateixa no m’he deixat, abans actualitza Txell :)

Doncs dijous el matí vaig anar a Sodermalm, lloc a on em va aconsellar l’Ona des de Granollers. La veritat és que al final vaig pensar d’anar a l’ajuntament i anar a Sodermalm un altre dia que hagués d’anar a treballar, ja que és a prop de la piscina a on faig d’entrenadora. Però si anava a l’ajuntament volia aprofitar la vista guiada i vaig mirar horaris i no arribava, així que vaig canviar de plans.
No us penseu que vaig estar-hi molta estona, feia molt fred (ha nevat durant tres dies seguits), em vaig quedar sense piles de la càmera (recordo que la nova la vaig trencar i, per tant, vaig amb càmera vella que encara porta piles) i se’m va fer tard. Així que una mini visita i ja hi tornaré amb tots vosaltres ;)

Aquests cap de setmana m’ho he passat molt bé. El divendres tenia el sopar suec a la uni, el fan sobretot per nous estudiants, i vaig conèixer a molta gent que ha arribat al gener, fins ara només m’havia relacionat amb gent que porten aquí des d’agost o fins i tot des d’abans, i m’ho vaig passar molt i molt bé. Hem fet com un grupet amb el qual estem planejant visites i viatges, així que super bé.
Justament avui, amb aquest grupet, he anat a veure el Parc Nacional, tot i que jo no he vist gaire, perquè he agut de tornar abans per anar a treballar, sisi, un diumenge, aquí entrenen uns dies molt estranys.
Ja us penjaré alguna foto.

I un altre dia us parlo del tema sincro, tot i que ja us avanço que molt bé. M’explico fatal a les pobres nenes, però l’ambient i el que esperen de mi és molt maco.

Molts petons per tots els lectors.

P.D: després d’haver escrit això no m’ho he llegit. Espero que tingui un mínim de coherència.

lunes, 25 de enero de 2010

Els 24 amb vosaltres i amb bon temps



És veritat, per aquestes dates, en aquesta ciutat fa molt fred. A més, avui m’han dit que es preveu una baixada de temperatures per la setmana que ve, diuen que arribarem els -17ºC.

Però jo tinc la platja a l’habitació!!!!
Perquè tenint el Quim com amic tot és possible.

Com ja sabeu, el dia 23 de gener va ser el meu aniversari, tots els meus familiars i amics de sempre estàveu a quilòmetres de mi. Però això no va impedir que jo rebés un regal. I com podeu veure el regal no només em porta bon temps, sinó que també hi sou tots vosaltres. Ara mateix esteu en el prestatge de la meva habitació, observant-me que no faci res dolent :)

Gràcies Quim! M’encanten les teves sorpreses.




Aprofito aquesta actualització per explicar que mica en mica ja formo més part d’aquesta ciutat, si més no, de la universitat. Avui he anat a fer papers i ja tinc una part solucionada, encara en queden molts però!
Mica en mica s’omple la pica, oi? Step by step :)


A més, avui he anat a fer una volta per la ciutat vella d’Stockholm (Gamla Stan), a on es troba el nucli de la ciutat medieval originalment emmurallada. He passejat una estona deixant-me portar per l’instin, perdent-me i descobrint petits racons inesperats, seguint els carrers fins a arribar a places plenes d’encant. Segons diu la guia, la millor manera de visitar-la. I quan tenia les mans congelades, he parat i m’he pres un cafè amb llet a un lloc petit, decorat i maco.

sábado, 23 de enero de 2010

1rs dies a Stockholm



Ja he arribat a aquesta gran ciutat. Teniu raó, ja fa dos dies que hi sóc. Però fins ara no havia parat. I sí sí, això és bo.

La veritat és que de moment tot va molt bé. El primer dia quan vaig arribar, m'esperava un noi francès (Pierre), ell és el que va anar a buscar les claus de la meva habitació perquè jo arribava quan ja havien tancat l'oficina, era amic d’una companya de la uni (Mireia) que estava aquí l'any passat. Doncs ell em va acompanyar fins la meva habitació i em va dir si aquell mateix vespre volia anar a prendre alguna cosa amb els seus amics, i això vaig fer. La majoria eren francesos. Però tots parlaven sempre en anglès, jo no entenia tot el que deien, però gran part sí. A més, són molt macos i veien que a mi em costava més, però tot i així ells em venien a parlar amb paciència. La veritat és que molt bé. No m'esperava aquesta reacció per part de la gent d'aquí. No em deixaven en cap moment "fora", si veien que parlaven en parelles i jo potser em quedava sola, un o altre venia a parlar amb mi.

El dia següent (divendres) vaig anar a parlar amb el tutor del meu projecte i vaig estar amb ell quasi 2 hores!! parlant del projecte, dels esports i de la vida en general, es veu molt bon home. Se l'entenia molt bé i es preocupava per si jo l'entenia o no.

I a la tarda ja vaig anar a entrenar a les nenes d'aquí. La veritat és que vaig trobar molt difícil corregir en anglès. Hauré de repassar vocabulari del cosa humà i de la piscina, jeje.

Avui ha sigut el primer dia que no tenia plans fets, no havia parat des de que havia arribat. Així que he aprofitat per acabar de desfer les maletes, decorar l'habitació, anar a fer la compra, passejar pel campus de la residència... I ara el vespre sí que tornaré a anar amb el francès i els seus amics a prendre alguna cosa. Així també celebro el meu aniversari. Que realment això de fer-ho fora de casa és totalment diferent. Però també us haig de dir que pensava que ho passaria “pitjor”, no sé, potser no he fet res d’especial, però he parlat amb molts de vosaltres, m’han felicitat moltes persones i no m’he sentit sola! :)

Espero que la cosa continuï com ha començat i aprengui molt anglès :D

La foto és de la vista que veig des de la meva habitació.

Molts petons per tots!!!

sábado, 16 de enero de 2010

Sorprise!


En vista de l'èxit matutí que he tingut ... he decidit intentar innovar amb quelcom que no sigui el regal físic ... podòmetre ni pulsòmetre is not here! xD

Donada l'addicció que tots/es nosaltres tenim vers internet, la millor manera de que ens comuniquem serà mitjançant aquesta eina ... jajaja com si no en tinguéssim prou amb el messenger, facebook, gmail's, skype i d'altres!

Crec que pot ser un raconet on deixar emprenta a la xarxa del que loca amb cotxe number 2 pot fer a Stockholm.

La teva loca number one estarà molt trista aquests mesos ... perquè no serà tant senzill enviar-te missatgets de bon dia, perquè no podrem anar a sopar cada cop que volguem ... perquè Rubí - Granollers és un petit trajecte, però Rubí - Stockholm every day is not possible ... :(

Però tot i així no te'n desfaràs de mi fàcilment ... sigui com sigui et faré arribar les meves tonteries ... i no em ficaré més nyonya, perquè saps de sobres tot el que en 4 línies ara et pugui dir, només un xic de filosofia CRIS perquè puguis utilitzar-la cada cop que ho necessitis ... hi seràn aquestes linies!

Per fer-te recordar que NO MA ZOLTIZ LOCA AMB COTXE ... té un significat molt gran per mí!

Per fer-te recordar que la filosofia de vida croquetona ... (rodar i rodar endavant, i només mirar enrere per agafar forces i impuls per continuar avançant) estarà amb tu allà on vagis :)

Per saber que gaudirem sempre dels petits detalls de la vida com aquest ... que a vegades ens fan somriure, d'altres ens treuen l'alè ... però en el decurs de la nostra vida ... ens fan créixer més i més!
Taztimu Txell!
pd1. Visca el curset de nadons!
pd2. No ens fan falta per ser feliç!
pd3. Eso que me llevo si me muero mañana! :P