Molt temps sense actualitzar i moltes coses passades. I ara què queda de tot això? El record en les nostres ments, les deu mil fotos fetes i, el més important, les amistats que hem establert i mai desapareixeran.
Ahir i avui han sigut uns dies durs per a mi. M’encanta Estocolm i encara més ara amb aquest temps. Però on sou vosaltres? Per què esteu tots a Espanya, Itàlia, França, Alemanya, Turquia, Àustria... però no a Suècia? Després de 6 mesos en els que no hi ha agut ni un minut en el que m’he sentit sola, tot al contrari, he tingut una nova família durant aquest temps que m’ha encantat, ara m’enyoro de tot. No m’hauria d’haver passat al principi això?
Després d’anar ahir dos vegades a t-centralen per acomiadar-me dels dos últims amics que quedaven aquí, la tornada fins a Lappis (lloc on visc) i el dia va ser difícil.
Sí, tinc més amics a Estocolm i sé que puc contar amb ells, però amb aquells que sempre quedàvem, que sempre anàvem de festa, que sempre sopàvem junts, que sempre rèiem, que sempre fèiem bromes, que sempre viatjàvem... tots aquests no hi sou.
I quan us tornaré a veure? Perquè de veritat que espero amb moltes ganes tonar-vos a veure. És igual el país, és igual la ciutat , l’important sou vosaltres.
Només puc acabar dient-vos, una vegada més, moltes gràcies per tots els moments compartits. Només ens han sigut 6 mesos, però per intensitat han sigut anys.
Gaudiu amb els vostres amics de sempre, amb la vostra família, amb la vostra ciutat.
Perquè mai havia pensat que l’Erasmus podia ser tant increïble! Gràcies per fer-lo una experiència inoblidable. Els millors mesos de la meva vida, sens dubte!
I love STHLM Erasmus Team!!!!!!!
Txell
miércoles, 30 de junio de 2010
domingo, 16 de mayo de 2010
Ice hockey game
Ja fa dies que ho vaig veure, però no per això perd importància.
Des de que vaig arribar a Stockholm que la gent em deia que havia d’anar a veure un partit de hoquei sobre gel. I quina raó tenien!
Realment és un espectacle, jo em vaig sentir com en una pel•lícula.
Volíem anar a veure Suècia contra Finlàndia, el gran derbi, però ens vam adormir i quan vam anar a comprar les entrades ja només quedaven localitats cares. Així que vam anar a veure Suècia-Rússia.
En la següent foto podeu veure que anàvem tots nosaltres a animar a Suècia com a autèntics suecs, o més que ells! perquè s’ha de dir que es sentien molt més els 4 russos que hi havia que tots els suecs junts!!
I tot i que Suècia va perdre 2-4, anava perdent 0-4... Ens ho vam passar d’allò més bé.
A més, si us hi heu mirat bé la última foto, vaig anar-hi amb el Quim. Va coincidir el cap de setmana que ell va venir a veure’m amb el del partit :)
Per si no el veieu bé, aquí una foto amb ell.
I per últim us recordo com és el nou l’estadi d’aquí a Stokcholm, a on vam veure el partit, el Globen.
Des de que vaig arribar a Stockholm que la gent em deia que havia d’anar a veure un partit de hoquei sobre gel. I quina raó tenien!
Realment és un espectacle, jo em vaig sentir com en una pel•lícula.
Volíem anar a veure Suècia contra Finlàndia, el gran derbi, però ens vam adormir i quan vam anar a comprar les entrades ja només quedaven localitats cares. Així que vam anar a veure Suècia-Rússia.
En la següent foto podeu veure que anàvem tots nosaltres a animar a Suècia com a autèntics suecs, o més que ells! perquè s’ha de dir que es sentien molt més els 4 russos que hi havia que tots els suecs junts!!
I tot i que Suècia va perdre 2-4, anava perdent 0-4... Ens ho vam passar d’allò més bé.
A més, si us hi heu mirat bé la última foto, vaig anar-hi amb el Quim. Va coincidir el cap de setmana que ell va venir a veure’m amb el del partit :)
Per si no el veieu bé, aquí una foto amb ell.
I per últim us recordo com és el nou l’estadi d’aquí a Stokcholm, a on vam veure el partit, el Globen.
domingo, 9 de mayo de 2010
Entrenadora de la selecció de Suècia de natació sincronitzada
Una experiència més a Stockholm: entrenadora de l’Equip Nacional de natació sincronitzada.
El dia que m’ho van proposar no m’ho creia, pensava que no estava entenent bé el que m’estaven dient (m’ho van dir per telèfon i en anglès, és clar). Però quan vaig tenir l’oportunitat de preguntar-ho directament, vaig veure que sí ho havia entès bé.
Jo crec que va m’ho van oferir perquè, tot i que la persona que triava a les nenes i també a les entrenadores no em coneix, el duo que jo estic entrenant va guanyar el campionat Nacional sent les més petites. Això juntament amb l’alt nivell que té la sincro a Espanya, suposo que li va fer pensar que jo era una gran entrenadora (cosa que no comparteixo, realment crec que em falta molta experiència amb nenes d’aquesta edat, ja que fins ara jo només havia entrenat nenes amb nivell 0 o molt bàsic de sincro).
Tot i així, quan m’ho van proposar, no vaig dubtar en cap moment en dir que sí, tot i el respecte que em feia.
En un principi volien que anés jo com a única entrenadora, però fent d’intermediària l’entrenadora que treballa amb mi aquí, vaig fer que s’adonessin que això no era una bona idea. Jo no parlo suec, només anglès i no tinc un alt nivell tot i haver-lo millorat i, a més, sempre són millors dos entrenadores per tenir un parell més d’ulls per poder mirar a totes les nenes. Així que finalment vam ser dos entrenadores, Katarina Högdal i jo.
Tots els entrenaments els havia de preparar jo, ella m’ajudava en el tema de l’idioma. I la veritat és que em feia una mica de por tot plegat. Jo no sabia el nivell de les nenes, ni el que esperaven realment de mi. Però gràcies a la Sandra Montes vaig acabar tenint uns grans entrenaments. I l’ultim dia els hi vaig preguntar a algunes d’elles i sembla que estaven contentes per com havia anat tot.
La ciutat a on feiem l’stage era Örebro, una ciutat situada més a l’interior de Suècia que Stockholm i més o menys a la mateixa alçada.
Les nenes eren les següents: Angelica Jonasson, Anna Högdal, Henrietta Serrate, Natalie Serrate, Josefine Magnusson, Madeleine Billing, Malin Gerdin, Sara Mehdin i Sara Skoogh.
La veritat és que alguna d’elles té molt potencial. També és cert que alguna no té nivell per estar a la selecció. Però 3 d’elles són increïbles. És una pena que no competeixin mai. Només entrenen juntes unes 3 vegades a l’any uns 3 dies i res més. No fan cap equip juntes ni res. Es veu que com mai quedaven bé en els campionats europeus, doncs la federació ara no els hi dóna diners, i com no els hi donen diners, les nenes tampoc tenen interès perquè saben que no poden arribar enlloc, és a dir, és un peix que es menja la cua.
Doncs res més, després de tota aquesta explicació us deixo amb una foto que em vaig fer amb alguna d’elles sota l’aigua al acabar l’entrenament l’últim dia :)
El dia que m’ho van proposar no m’ho creia, pensava que no estava entenent bé el que m’estaven dient (m’ho van dir per telèfon i en anglès, és clar). Però quan vaig tenir l’oportunitat de preguntar-ho directament, vaig veure que sí ho havia entès bé.
Jo crec que va m’ho van oferir perquè, tot i que la persona que triava a les nenes i també a les entrenadores no em coneix, el duo que jo estic entrenant va guanyar el campionat Nacional sent les més petites. Això juntament amb l’alt nivell que té la sincro a Espanya, suposo que li va fer pensar que jo era una gran entrenadora (cosa que no comparteixo, realment crec que em falta molta experiència amb nenes d’aquesta edat, ja que fins ara jo només havia entrenat nenes amb nivell 0 o molt bàsic de sincro).
Tot i així, quan m’ho van proposar, no vaig dubtar en cap moment en dir que sí, tot i el respecte que em feia.
En un principi volien que anés jo com a única entrenadora, però fent d’intermediària l’entrenadora que treballa amb mi aquí, vaig fer que s’adonessin que això no era una bona idea. Jo no parlo suec, només anglès i no tinc un alt nivell tot i haver-lo millorat i, a més, sempre són millors dos entrenadores per tenir un parell més d’ulls per poder mirar a totes les nenes. Així que finalment vam ser dos entrenadores, Katarina Högdal i jo.
Tots els entrenaments els havia de preparar jo, ella m’ajudava en el tema de l’idioma. I la veritat és que em feia una mica de por tot plegat. Jo no sabia el nivell de les nenes, ni el que esperaven realment de mi. Però gràcies a la Sandra Montes vaig acabar tenint uns grans entrenaments. I l’ultim dia els hi vaig preguntar a algunes d’elles i sembla que estaven contentes per com havia anat tot.
La ciutat a on feiem l’stage era Örebro, una ciutat situada més a l’interior de Suècia que Stockholm i més o menys a la mateixa alçada.
Les nenes eren les següents: Angelica Jonasson, Anna Högdal, Henrietta Serrate, Natalie Serrate, Josefine Magnusson, Madeleine Billing, Malin Gerdin, Sara Mehdin i Sara Skoogh.
La veritat és que alguna d’elles té molt potencial. També és cert que alguna no té nivell per estar a la selecció. Però 3 d’elles són increïbles. És una pena que no competeixin mai. Només entrenen juntes unes 3 vegades a l’any uns 3 dies i res més. No fan cap equip juntes ni res. Es veu que com mai quedaven bé en els campionats europeus, doncs la federació ara no els hi dóna diners, i com no els hi donen diners, les nenes tampoc tenen interès perquè saben que no poden arribar enlloc, és a dir, és un peix que es menja la cua.
Doncs res més, després de tota aquesta explicació us deixo amb una foto que em vaig fer amb alguna d’elles sota l’aigua al acabar l’entrenament l’últim dia :)
martes, 20 de abril de 2010
Gotland
Un altre viatge que he fet ha sigut a Gotland. És l’illa més gran de Suècia i del Bàltic (3140 km2; 57350 habitants) té forma irregular, allargada de nord a sud. És un altiplà calcari, completament pla, amb costes erosionades i amb formacions rocoses anomenades “raukar”. Aquesta illa ha tingut un gran paper en la història del Bàltic, sobretot en època medieval. Gran part del seu encant es troba en el suau clima, el mar, el bosc, la naturalesa pràcticament intacta i, particularment, del excepcional número de monuments artístics.
Segons la “Gutasagan”, un antic cicle de llegendes, Gotland era una illa encantada que emergia del mar durant la nit per tornar-se a enfonsar a l’alba. Al marge d’aquesta història, estudis geològics han demostrat que l’illa ha estat submergida i ha emergit en diferents ocasions al llarg de mil•lennis.
Visby, és la capital, aquesta conserva quasi intacta el seu recinte emmurallat del segle XIII, hi ha nombroses esglésies, estar ple de carrerons i manté les seves casetes en el centre històric.
A la capital és on vam estar allotjats nosaltres; el Benjamin (francès), la Léna (francesa), l’Hubert (francès), l’Alexandre (francès), el Pierre-Luis (francès), el Stefan (austríac), el Federico (italià) i jo.
Realment vam poder veure que és un illa increïblement maca, però també vam poder comprovar que a l’estiu ha de ser molt millor. El temps fa molt i ara, en aquesta època, la majoria de coses, com per exemple, el lloguer de bicis, algunes visites visites, alguns centres... estaven tancats.
Tot i així, vam passar uns divertits tres dies en lloc diferent a l’habitual :)
I qui diu que no hi podem tornar a l’estiu?
Aquí us deixo unes quantes fotos.
La segïuent foto és de Farö, una illa que es troba al nord. Realment vam anar-hi perquè surt recomanada a totes les guies, però quan vam arribar semblava al desert... No hi havia res ni ningú, tot i així, vam decidir caminar i visitar-la, al final vam trobar un parc natural molt maco. I amb la bona companyia que ens caracteritza a aquest grup, vam passar una gran estona.
Segons la “Gutasagan”, un antic cicle de llegendes, Gotland era una illa encantada que emergia del mar durant la nit per tornar-se a enfonsar a l’alba. Al marge d’aquesta història, estudis geològics han demostrat que l’illa ha estat submergida i ha emergit en diferents ocasions al llarg de mil•lennis.
Visby, és la capital, aquesta conserva quasi intacta el seu recinte emmurallat del segle XIII, hi ha nombroses esglésies, estar ple de carrerons i manté les seves casetes en el centre històric.
A la capital és on vam estar allotjats nosaltres; el Benjamin (francès), la Léna (francesa), l’Hubert (francès), l’Alexandre (francès), el Pierre-Luis (francès), el Stefan (austríac), el Federico (italià) i jo.
Realment vam poder veure que és un illa increïblement maca, però també vam poder comprovar que a l’estiu ha de ser molt millor. El temps fa molt i ara, en aquesta època, la majoria de coses, com per exemple, el lloguer de bicis, algunes visites visites, alguns centres... estaven tancats.
Tot i així, vam passar uns divertits tres dies en lloc diferent a l’habitual :)
I qui diu que no hi podem tornar a l’estiu?
Aquí us deixo unes quantes fotos.
La segïuent foto és de Farö, una illa que es troba al nord. Realment vam anar-hi perquè surt recomanada a totes les guies, però quan vam arribar semblava al desert... No hi havia res ni ningú, tot i així, vam decidir caminar i visitar-la, al final vam trobar un parc natural molt maco. I amb la bona companyia que ens caracteritza a aquest grup, vam passar una gran estona.
Sigtuna i Djurgärde
Vaig tenir aquí amb mi, la segona visita, aquesta vegada el Gerard, que en un principi havia de venir acompanyat, però Gerard, sols també ens ho vam passar bé, no? Ell, igual que l’Olga, va poder conèixer els meus amics, les seves bromes, el seu tema principal (que crec que tots us el podeu imaginar), el meu anglès, la meva habitació.... una mica la meva vida aquí.
I per descomptat, també va conèixer la ciutat. I jo amb ell, vaig conèixer Sigtuna, una de les ciutats històriques més belles de Suècia. Es troba a uns 45 km al nord-est de Suècia. Actualment és un important centre d’estudis superiors que conserva intacte l’ambient dels temps antic degut als seus petits i silenciosos carrers, les seves cases baixes i les runes dels monestirs medievals.
També vam anar a caminar pel voltant de Djurgärde. No us podeu imaginar com de tranquil és aquesta zona. Sembla impossible que una gran ciutat com Stockholm pugui tenir espais com aquest. Increïble!!
I per descomptat, també va conèixer la ciutat. I jo amb ell, vaig conèixer Sigtuna, una de les ciutats històriques més belles de Suècia. Es troba a uns 45 km al nord-est de Suècia. Actualment és un important centre d’estudis superiors que conserva intacte l’ambient dels temps antic degut als seus petits i silenciosos carrers, les seves cases baixes i les runes dels monestirs medievals.
També vam anar a caminar pel voltant de Djurgärde. No us podeu imaginar com de tranquil és aquesta zona. Sembla impossible que una gran ciutat com Stockholm pugui tenir espais com aquest. Increïble!!
Més i més coses
Fa molt que no actualitzo i han passat moltes coses. Entre altres motius per això tampoc tinc temps per escriure, a més, el projecte ja comença a pressionar i no puc seguir vivint pensant que encara queda temps... Ja m'agradaria, no sabeu com és de diferent la meva vida aquí, la Txell estressada no existeix.
domingo, 4 de abril de 2010
Lappland!!
Un viatge que no sé com explicar-vos-el perquè us feu a l’idea de com va ser d’increïble.
L’aventura la vam fer 6 amics junts: tres francesos (Léna, Benjamin i Mathieu), un italià (Federico), un alemany (Jan) i jo. A més, de nosaltres, des d’aquí a Stockholm van marxar 4 nois més, els quals dormien al costat de la nostra caseta i vam fer alguna activitat amb ells.
Quan vam arribar ja era tard i sabíem que aquella nit ens quedaríem sense veure l’aurora boreal perquè estava nevant. Vam sortir a caminar una mica pel voltant de la cabina, vam fer el burro, vam parlar i a vam anar a dormir.
El dia següent pel matí feia un dia increïble, així que vam fer una mica el boig amb la neu.
I després vam anar cap al famós “Icehotel”, ja que ens quedava molt a prop de la nostra casa. Aquí teniu algunes fotos perquè us feu una idea de com és l’hotel que una nit costa uns 200 euros...
Per la tarda tocava anar amb trineu tirat per gossos!!! :)
Al acabar ens esperava una sessió de sauna, sortint de tant en tant a tirar-nos per la neu i a entrar corrents una altra vegada. Després vam sopar i vam esperar l’aurora boreal, però la segona nit tampoc vam tenir sort, tot i que vam veure un cel estrellat increïble.
Després de passar tanta estona a fora, era hora de jugar a cartes i beure :p
El segon dia al matí, la segona activitat: moto de neu!!!! Increïble, a mi és la que em va agradar més.
Per la tarda a caminar i a fer més el boig. La millor manera per riure és fer el que fan els nens, no? doncs nosaltres com ells. Aquí un vídeo de mostra.
A més, també ens va fer gràcia fer forats en el llac congelat.
I a la tercera la nit, l’esperada Aurora Boreal!!!
Tot i que la vam veure prima (petita): sense paraules!!
Com podeu veure, un viatge totalment diferent, el més car dels que he fet aquí, però no em sap greu, ho tornaria a pagar. Si algun dia teniu l’oportunitat d’anar-hi no us ho penseu dues vegades, accepteu!
I si ho podeu fer amb gran companyia, com jo he fet, encara millor, es gaudeix el doble!
Abans d’acabar l’actualització, una foto dels 9 que vam estar allà aquets dies. Gràcies a tots per fer aquest viatge tant especial!
L’aventura la vam fer 6 amics junts: tres francesos (Léna, Benjamin i Mathieu), un italià (Federico), un alemany (Jan) i jo. A més, de nosaltres, des d’aquí a Stockholm van marxar 4 nois més, els quals dormien al costat de la nostra caseta i vam fer alguna activitat amb ells.
Quan vam arribar ja era tard i sabíem que aquella nit ens quedaríem sense veure l’aurora boreal perquè estava nevant. Vam sortir a caminar una mica pel voltant de la cabina, vam fer el burro, vam parlar i a vam anar a dormir.
El dia següent pel matí feia un dia increïble, així que vam fer una mica el boig amb la neu.
I després vam anar cap al famós “Icehotel”, ja que ens quedava molt a prop de la nostra casa. Aquí teniu algunes fotos perquè us feu una idea de com és l’hotel que una nit costa uns 200 euros...
Per la tarda tocava anar amb trineu tirat per gossos!!! :)
Al acabar ens esperava una sessió de sauna, sortint de tant en tant a tirar-nos per la neu i a entrar corrents una altra vegada. Després vam sopar i vam esperar l’aurora boreal, però la segona nit tampoc vam tenir sort, tot i que vam veure un cel estrellat increïble.
Després de passar tanta estona a fora, era hora de jugar a cartes i beure :p
El segon dia al matí, la segona activitat: moto de neu!!!! Increïble, a mi és la que em va agradar més.
Per la tarda a caminar i a fer més el boig. La millor manera per riure és fer el que fan els nens, no? doncs nosaltres com ells. Aquí un vídeo de mostra.
A més, també ens va fer gràcia fer forats en el llac congelat.
I a la tercera la nit, l’esperada Aurora Boreal!!!
Tot i que la vam veure prima (petita): sense paraules!!
Com podeu veure, un viatge totalment diferent, el més car dels que he fet aquí, però no em sap greu, ho tornaria a pagar. Si algun dia teniu l’oportunitat d’anar-hi no us ho penseu dues vegades, accepteu!
I si ho podeu fer amb gran companyia, com jo he fet, encara millor, es gaudeix el doble!
Abans d’acabar l’actualització, una foto dels 9 que vam estar allà aquets dies. Gràcies a tots per fer aquest viatge tant especial!
jueves, 18 de marzo de 2010
Skeppsholmen i Vasa muséet
L’últim dia de l’Olga aquí vam tornar a agafar el ferri, aquesta vegada vam anar a Skeppsholmen, una petita illa unida a Stockholm per un pont, des del segle XVII va ser la base de la flota de guerra, avui en desús, degut als seus carrers amb arbres és el passeig preferit dels habitants d’Stockholm. Al sud d’aquesta illa un pont porta als antics quarters de l’illot rocós de Kastellholmen, transformat en un jardí anglès; enmig s’alça el Kastellet, edifici d’estil medieval construït al 1848 per F.Blom.
Amb el ferri també vam anar a Djurgardsfärjan, que degut a l’instalació d’àrees lúdiques, la presència de Skansen (museu a l’aire lliure que us he parlat en una altra entrada) i altres museus, han fet que després de Gamla Stan sigui el barri més popular entre els visitants estrangers.
Nosaltres vam entrar al Vasa muséet.
Us explico una mica la història d’aquest museu: “El 1625 el rei de Suècia va encarregar a l’holandès Henryk Hybertsoon la construcció del Vasa, el vaixell de guerra més gran i car construït fins llavors. En el viatge d’inauguració, després de 1300 metres de navegació, el vaixell va començar a corbar-se , es va partir per un dels costats i es va enfonsar. Van morir unes 50 persones. El 1953, l’enginyer Anders Franzén, expert en la història naval sueca dels segles XVI i XVII, va començar juntament amb els seus conciutadans un llarg camí per treure a la superfície el Vasa. Aquest greu accident de la gloriosa Marina de guerra sueca, s’ha convertit avui en una de les atraccions turístiques més visitades d’Stockholm.”
Aquella tarda jo havia de treballar a la piscina 2 horetes i l’Olga va venir amb mi, però abans la vaig portar al lloc del que ja us he parlat en alguns de vosaltres de les muffins, increïble! Mireu les fotos!!
És un perill que es trobi al costat de la piscina on treballo els dimarts!!!! Per sort els altres dies treballo a una altra, jeje.
Amb el ferri també vam anar a Djurgardsfärjan, que degut a l’instalació d’àrees lúdiques, la presència de Skansen (museu a l’aire lliure que us he parlat en una altra entrada) i altres museus, han fet que després de Gamla Stan sigui el barri més popular entre els visitants estrangers.
Nosaltres vam entrar al Vasa muséet.
Us explico una mica la història d’aquest museu: “El 1625 el rei de Suècia va encarregar a l’holandès Henryk Hybertsoon la construcció del Vasa, el vaixell de guerra més gran i car construït fins llavors. En el viatge d’inauguració, després de 1300 metres de navegació, el vaixell va començar a corbar-se , es va partir per un dels costats i es va enfonsar. Van morir unes 50 persones. El 1953, l’enginyer Anders Franzén, expert en la història naval sueca dels segles XVI i XVII, va començar juntament amb els seus conciutadans un llarg camí per treure a la superfície el Vasa. Aquest greu accident de la gloriosa Marina de guerra sueca, s’ha convertit avui en una de les atraccions turístiques més visitades d’Stockholm.”
Aquella tarda jo havia de treballar a la piscina 2 horetes i l’Olga va venir amb mi, però abans la vaig portar al lloc del que ja us he parlat en alguns de vosaltres de les muffins, increïble! Mireu les fotos!!
És un perill que es trobi al costat de la piscina on treballo els dimarts!!!! Per sort els altres dies treballo a una altra, jeje.
Globen i Kaknästornet
El tercer dia tampoc vam anar soles, l’Alberto (el meu company de corridor) ens va fer de guia, vam visitar diferents petites coses:
Primer vam anar a Globen:
El Stockholm Globe Arena, en suec, Globen, és un recinte per a concerts, esports i altres esdeveniments.
Inaugurat el 19 febrer 1989 després de dos anys i mig de construcció, el Globen és l'edifici esfèric més gran del món.
En ell s'han celebrat i es celebren competicions d'hoquei sobre gel, de fet va ser construït per a la celebració del campionat mundial d'aquest esport de 1989.
Actualment li han afegit un ascensor de vidre que recórrer mitja esfera, des d’on es deu tenir una vista espectacular d’Stockholm. Nosaltres hi volíem pujar, però eren les 11.30h i no podíem fer-ho fins la 13h... així que res.
Després vam agafar el ferri i ens vam dirigir cap a l’illa Djurgardsfärjan.
Allà vam caminar per terra i també per un llac congelat, a no podia faltar fer el burro i somriures.
Des d’allà ens vam dirigir a Kaknästornet, la torre de televisió de 155 metres.
I aquesta vegada sí que vam pujar a dalt de tot amb ascensor. Aquesta és una de les vistes que es podia veure.
Després de tot això vam anar a menjar a un lloc a on feien menjar típic suec. Vam menjar una super sopa de peix, mmmmmm, boníssima!!!
I el dia encara no s’havia acabat, a la tarda teniem la “2nd Winter Barbecue in Lappis”. Més menjar i més riures :)
Primer vam anar a Globen:
El Stockholm Globe Arena, en suec, Globen, és un recinte per a concerts, esports i altres esdeveniments.
Inaugurat el 19 febrer 1989 després de dos anys i mig de construcció, el Globen és l'edifici esfèric més gran del món.
En ell s'han celebrat i es celebren competicions d'hoquei sobre gel, de fet va ser construït per a la celebració del campionat mundial d'aquest esport de 1989.
Actualment li han afegit un ascensor de vidre que recórrer mitja esfera, des d’on es deu tenir una vista espectacular d’Stockholm. Nosaltres hi volíem pujar, però eren les 11.30h i no podíem fer-ho fins la 13h... així que res.
Després vam agafar el ferri i ens vam dirigir cap a l’illa Djurgardsfärjan.
Allà vam caminar per terra i també per un llac congelat, a no podia faltar fer el burro i somriures.
Des d’allà ens vam dirigir a Kaknästornet, la torre de televisió de 155 metres.
I aquesta vegada sí que vam pujar a dalt de tot amb ascensor. Aquesta és una de les vistes que es podia veure.
Després de tot això vam anar a menjar a un lloc a on feien menjar típic suec. Vam menjar una super sopa de peix, mmmmmm, boníssima!!!
I el dia encara no s’havia acabat, a la tarda teniem la “2nd Winter Barbecue in Lappis”. Més menjar i més riures :)
Skansen
El segon dia ens vam tenir companyia, el Jairo ens va acompanyar a visitar Skansen. És un museu a l’aire lliure i a la mateixa vegada un parc zoològic a on es reprodueix la vida a Suècia dels últims segles. Va ser creat al 1891 per Artur Hazelius i és el primer museu d’aquest estil a Europa. Hi ha reconstruïts uns 150 edificis antics, a més de molins de vent, pedres rúniques i monuments megalítics. Aquí us deixo unes quantes fotos:
Gamla Stan i Stadshuset
El primer dia vam visitar la “ciutat vella” (Gamla Stan), és el nucli de la ciutat medieval originalment emmurallada; l'actual porta, però, el segell dels Tessin, pare i fill i els seus mecenes, els successius sobirans suecs de la gran dinastia Vasa.
Com ja us vaig comentar en una altra entrada, és la zona més famosa d’Stockholm, la més suggerent, amb petits carrerons, pintorescos i elegants.
I és aquí, a les places plenes d’encant, a on es troben els cafès més antics. L’Olga i jo no ens vam perdre un d’aquests locals i vam esmorzar en un d’ells.
El mateix matí també vam anar a l’ajuntament (Stadshuset), és un dels edificis més significatius de l’arquitectura escandinava. És de maó i va ser construït entre el 1911 i 1913 per subscripció popular. Es troba situat en una punta de l’illa Kungsholmen.
A mi em va agradar molt visitar l’interior, penso que és una visita que val molt la pena fer.
Com ja us vaig comentar en una altra entrada, és la zona més famosa d’Stockholm, la més suggerent, amb petits carrerons, pintorescos i elegants.
I és aquí, a les places plenes d’encant, a on es troben els cafès més antics. L’Olga i jo no ens vam perdre un d’aquests locals i vam esmorzar en un d’ells.
El mateix matí també vam anar a l’ajuntament (Stadshuset), és un dels edificis més significatius de l’arquitectura escandinava. És de maó i va ser construït entre el 1911 i 1913 per subscripció popular. Es troba situat en una punta de l’illa Kungsholmen.
A mi em va agradar molt visitar l’interior, penso que és una visita que val molt la pena fer.
Olga a Stockholm!
De la visita de l’Olga us podria explicar detalladament tot el que vam visitar, però potser que vingueu i ho visqueu vosaltres mateixos, no? :p
Va, faré una petita explicació dels llocs més macos, i si voleu més informació me la demaneu.
Tots aquells que em tingueu el facebook haureu vist el milè de fotos que hem fet, i això que no les he penjat totes, doncs elles defineixen perfectament els dies que hem passat.
No hem parat de visitar coses, jo, per fi, he conegut Stockholm i a diferència de Berlín, no m’ha decebut gens, al contrari, cada dia m’agrada més aquesta ciutat. Per viure a l’hivern no, estic d’acord, massa fred, massa foscor, massa tristor, però la resta és genial. Potser ara mateix una mica perillós caminar pel carrer, tot estar congelat i jo, l’Olga i tothom practica patinatge, però bé, jo igualment només em torço el peu a Granollers... en un carrer pla i sense res al terra...
Tornant a la visita de l’Olga. Crec que han sigut uns dies genials tant per ella com per a mi. A ella li ha servit per desconnectar de la rutina, veure’m a mi, conèixer els meus amics/amigues d’aquí, veure la vida que porto i al mateix temps envejar-la... i a mi m’ha servit per estar ben acompanyada durant uns dies i descobrir la ciutat amb ella.
En les següents entrades us l’explico!
Berlín
De Berlín us faig un petit resum.
A diferència del que m’ha dit molta gent, no l’he trobat una ciutat maca, crec que és un ciutat interessant, sobretot per la història que té al darrera, però no és la ciutat d’Europa que m’ha agradat més de les que he visitat, crec que París, Londres, Amsterdam, Praga i Stockholm són millors. Vaig trobar-ho tot massa gran i vaig trobar a faltar el típic casc antic amb carrerons petits. Té coses maques, eh! No diré que no i el mur em va agradar molt veure’l, però hi ha ciutats que impacten més. Potser és perquè mai havia visitat una ciutat amb tant mal temps, feia molt fred i cada 2h necessitàvem fer una parada o ens congelàvem (ho sé! Jo visc a Stockholm, però per això mateix, fins ara només sortia al carrer per dirigir-me a algun lloc tancat, no per estar tot el dia caminant pel carrer).
Doncs res més, us deixo una foto de la típica Porta de Brandenburg i una del mur.
I una tercera (també és del mur) per avançar el tema d’un d’aquests dies en el meu blog. Perquè a Berlín també vam parlar molt sobre el català i Catalunya.
A diferència del que m’ha dit molta gent, no l’he trobat una ciutat maca, crec que és un ciutat interessant, sobretot per la història que té al darrera, però no és la ciutat d’Europa que m’ha agradat més de les que he visitat, crec que París, Londres, Amsterdam, Praga i Stockholm són millors. Vaig trobar-ho tot massa gran i vaig trobar a faltar el típic casc antic amb carrerons petits. Té coses maques, eh! No diré que no i el mur em va agradar molt veure’l, però hi ha ciutats que impacten més. Potser és perquè mai havia visitat una ciutat amb tant mal temps, feia molt fred i cada 2h necessitàvem fer una parada o ens congelàvem (ho sé! Jo visc a Stockholm, però per això mateix, fins ara només sortia al carrer per dirigir-me a algun lloc tancat, no per estar tot el dia caminant pel carrer).
Doncs res més, us deixo una foto de la típica Porta de Brandenburg i una del mur.
I una tercera (també és del mur) per avançar el tema d’un d’aquests dies en el meu blog. Perquè a Berlín també vam parlar molt sobre el català i Catalunya.
Moltes coses i poc actualitzar
Síííí, teniu raó, hauria d’haver actualitzat fa molt, però no he tingut temps. Volia explicar-vos el viatge a Berlín en una actualització i en la següent la visita de l’Olga, però se m’ha ajuntat tot. I si teniu en compte que divendres me’n vaig a Kiruna, encara se m’ajunten més coses. Per això, ara enlloc de fer migdiada (m’he llevat a les 5.30h per acompanyar a l’Olga a l’estació) o el projecte, abans d’anar a treballar a la piscina, actualitzo.
Amb què? Doncs no ho sé, he fet masses coses. Així que faré diferents petites entrades explicant-vos-ho tot.
Ara mateix us poso el dia :)
Amb què? Doncs no ho sé, he fet masses coses. Així que faré diferents petites entrades explicant-vos-ho tot.
Ara mateix us poso el dia :)
jueves, 4 de marzo de 2010
Mmmmmm....
Mireu què vaig fer ahir!!
Bé, realment no la vaig fer jo, la va fer el meu professor de cuina Alberto, però jo li vaig donar la volta sense tirar-la al terra!! i té un gruix considerable! ah! i també vaig tallar la ceba a trossets petits petits petits :D
A part d’aprendre a cuinar he pagat per fer un altre viatge... És de l’estil del que vaig fer quan vaig anar a Riga, és a dir, amb vaixell i tal, però aquesta vegada la destinació és Tallin (Estònia)
http://www.facebook.com/#!/event.php?eid=365463375085
I aquest cap de setmana marxo cap a Berlín!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
I com que cada dia no es pot somriure, avui, no sé perquè per a mi és un d’aquests que no es pot. Però no patiu, ja s’acaba i demà tornaré a somriure ;)
Bé, realment no la vaig fer jo, la va fer el meu professor de cuina Alberto, però jo li vaig donar la volta sense tirar-la al terra!! i té un gruix considerable! ah! i també vaig tallar la ceba a trossets petits petits petits :D
A part d’aprendre a cuinar he pagat per fer un altre viatge... És de l’estil del que vaig fer quan vaig anar a Riga, és a dir, amb vaixell i tal, però aquesta vegada la destinació és Tallin (Estònia)
http://www.facebook.com/#!/event.php?eid=365463375085
I aquest cap de setmana marxo cap a Berlín!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
I com que cada dia no es pot somriure, avui, no sé perquè per a mi és un d’aquests que no es pot. Però no patiu, ja s’acaba i demà tornaré a somriure ;)
lunes, 1 de marzo de 2010
Setmana festera
Després d’una setmana sense escriure ja toca fer-ho i sabeu què?
Que aquesta entrada la comença dient-vos que el meu peu ha MILLORAT!!! Síííííííííí!!!!!! Encara vaig coixa, però des d’ahir que vaig deixar les crosses a l’habitació, ja camino sense, i no penseu que ho faig perquè sóc temerària i que no hauria de fer-ho, puc caminar perfectament sense, de veritat. Per fi sembla que la cosa avança :)
I no serà per la bondat que he fet aquesta setmana... Ha sigut la setmana més festera des de que vaig arribar a Stockholm. Us explico:
- Dilluns vaig quedar-me a casa recuperant-me de Riga. Però dimarts va començar el que seria un no parar. Aquest dia vaig anar al corridor d’una amiga, la Sandra, una noia espanyola que viu també a la meva residència, ella tenia uns amics espanyols de visita i uns quants ens vam reunir per sopar pizzes, beure i parlar parlar parlar parlar parlar fins les tantes.
- Dimecres nit vaig anar a Gula Villan, és un lloc molt típic d’aquí per anar els dimecres, és una caseta groga a on posen música, hi ha algun lloc per seure, però la majoria de gent estar de peu. En un principi jo no anava a anar-hi perquè treballava fins les 21h i per entrar sense problemes has d’arribar a les 21 (tanquen a la 1h, aquí tot va mooolt més d’hora), però al final vaig sortir corrents (no literalment, sabeu que no puc córrer) de treballar i vaig anar-hi. Una amiga, la María (una altra noia espanyola) em va venir a buscar amb un amic seu a la sortida del metro (aquest era un altre gran problema pel que potser no hi anava,perquè jo no sabia com si arribava i en principi hi havia d’anar sola...) i cap a dins! I a la sortida les faroles s’anaven tancant a mesura que nosaltres passàvem pel seu costat... un dia us explicaré què vol dir això...
- Dijous em van dir d’anar a un bar però vaig pensar que potser tocava descansar, ja sabia que divendres i dissabte tenia festa, així que em vaig quedar a l’habitació parlant amb alguns de vosaltres per internet.
- Divendres, li vam fer una festa a un noi italià, Michele, li ha sortit una feina molt bona a Itàlia i se’n torna cap allà. La vam fer al meu corridor i sabeu qui va cuinar per 12, no? Mireu quines dos cuineres més maques:
Vam fer risoto, i això que ni ella ni jo n’havíem fet mai, però el noi espanyol del meu corridor, Alberto, em va donar la idea i me’n va ensenyar el dia abans. Ens podria haver quedat millor, ho reconec, però estava bo!!! Tot i que en va sobrar mooolt... jo n’he dinat dos dies seguits i la resta l’he llençat...
La nit va ser una bogeria, aquí teniu una foto de tots els que estàvem allà
M’ho vaig passar genial!!!
- I dissabte tocava celebrar l’aniversari de la Rocío, l’altra cuinera :)
Vam començar la festa en el seu corridor i vam acabar a una discoteca, després d’intentar a entrar a dos altres sense sort...
Així que ja veieu, una setmana molt boja en general, sense tocar quasi el projecte, per tant, què tocaria fer aquesta setmana? Moooooolt projecte. Tot i que no he començat massa bé per ser dilluns a les 18h i tenint en compte que he quedat a les 19h per anar a un restaurant vegetarià...
Espero que a vosaltres us vagi tot molt bé!!!!
Ah! per altra banda, les temperatures han pujat, avui ha tornat a nevar, però ahir per primer vegada vaig veure ploure!! Però no m’agrada, perquè es comença a desfer la neu i els carrers queden fastigosos...
Petons una mica més càlids que els dels dies anteriors ;)
Que aquesta entrada la comença dient-vos que el meu peu ha MILLORAT!!! Síííííííííí!!!!!! Encara vaig coixa, però des d’ahir que vaig deixar les crosses a l’habitació, ja camino sense, i no penseu que ho faig perquè sóc temerària i que no hauria de fer-ho, puc caminar perfectament sense, de veritat. Per fi sembla que la cosa avança :)
I no serà per la bondat que he fet aquesta setmana... Ha sigut la setmana més festera des de que vaig arribar a Stockholm. Us explico:
- Dilluns vaig quedar-me a casa recuperant-me de Riga. Però dimarts va començar el que seria un no parar. Aquest dia vaig anar al corridor d’una amiga, la Sandra, una noia espanyola que viu també a la meva residència, ella tenia uns amics espanyols de visita i uns quants ens vam reunir per sopar pizzes, beure i parlar parlar parlar parlar parlar fins les tantes.
- Dimecres nit vaig anar a Gula Villan, és un lloc molt típic d’aquí per anar els dimecres, és una caseta groga a on posen música, hi ha algun lloc per seure, però la majoria de gent estar de peu. En un principi jo no anava a anar-hi perquè treballava fins les 21h i per entrar sense problemes has d’arribar a les 21 (tanquen a la 1h, aquí tot va mooolt més d’hora), però al final vaig sortir corrents (no literalment, sabeu que no puc córrer) de treballar i vaig anar-hi. Una amiga, la María (una altra noia espanyola) em va venir a buscar amb un amic seu a la sortida del metro (aquest era un altre gran problema pel que potser no hi anava,perquè jo no sabia com si arribava i en principi hi havia d’anar sola...) i cap a dins! I a la sortida les faroles s’anaven tancant a mesura que nosaltres passàvem pel seu costat... un dia us explicaré què vol dir això...
- Dijous em van dir d’anar a un bar però vaig pensar que potser tocava descansar, ja sabia que divendres i dissabte tenia festa, així que em vaig quedar a l’habitació parlant amb alguns de vosaltres per internet.
- Divendres, li vam fer una festa a un noi italià, Michele, li ha sortit una feina molt bona a Itàlia i se’n torna cap allà. La vam fer al meu corridor i sabeu qui va cuinar per 12, no? Mireu quines dos cuineres més maques:
Vam fer risoto, i això que ni ella ni jo n’havíem fet mai, però el noi espanyol del meu corridor, Alberto, em va donar la idea i me’n va ensenyar el dia abans. Ens podria haver quedat millor, ho reconec, però estava bo!!! Tot i que en va sobrar mooolt... jo n’he dinat dos dies seguits i la resta l’he llençat...
La nit va ser una bogeria, aquí teniu una foto de tots els que estàvem allà
M’ho vaig passar genial!!!
- I dissabte tocava celebrar l’aniversari de la Rocío, l’altra cuinera :)
Vam començar la festa en el seu corridor i vam acabar a una discoteca, després d’intentar a entrar a dos altres sense sort...
Així que ja veieu, una setmana molt boja en general, sense tocar quasi el projecte, per tant, què tocaria fer aquesta setmana? Moooooolt projecte. Tot i que no he començat massa bé per ser dilluns a les 18h i tenint en compte que he quedat a les 19h per anar a un restaurant vegetarià...
Espero que a vosaltres us vagi tot molt bé!!!!
Ah! per altra banda, les temperatures han pujat, avui ha tornat a nevar, però ahir per primer vegada vaig veure ploure!! Però no m’agrada, perquè es comença a desfer la neu i els carrers queden fastigosos...
Petons una mica més càlids que els dels dies anteriors ;)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
