sábado, 23 de enero de 2010

1rs dies a Stockholm



Ja he arribat a aquesta gran ciutat. Teniu raó, ja fa dos dies que hi sóc. Però fins ara no havia parat. I sí sí, això és bo.

La veritat és que de moment tot va molt bé. El primer dia quan vaig arribar, m'esperava un noi francès (Pierre), ell és el que va anar a buscar les claus de la meva habitació perquè jo arribava quan ja havien tancat l'oficina, era amic d’una companya de la uni (Mireia) que estava aquí l'any passat. Doncs ell em va acompanyar fins la meva habitació i em va dir si aquell mateix vespre volia anar a prendre alguna cosa amb els seus amics, i això vaig fer. La majoria eren francesos. Però tots parlaven sempre en anglès, jo no entenia tot el que deien, però gran part sí. A més, són molt macos i veien que a mi em costava més, però tot i així ells em venien a parlar amb paciència. La veritat és que molt bé. No m'esperava aquesta reacció per part de la gent d'aquí. No em deixaven en cap moment "fora", si veien que parlaven en parelles i jo potser em quedava sola, un o altre venia a parlar amb mi.

El dia següent (divendres) vaig anar a parlar amb el tutor del meu projecte i vaig estar amb ell quasi 2 hores!! parlant del projecte, dels esports i de la vida en general, es veu molt bon home. Se l'entenia molt bé i es preocupava per si jo l'entenia o no.

I a la tarda ja vaig anar a entrenar a les nenes d'aquí. La veritat és que vaig trobar molt difícil corregir en anglès. Hauré de repassar vocabulari del cosa humà i de la piscina, jeje.

Avui ha sigut el primer dia que no tenia plans fets, no havia parat des de que havia arribat. Així que he aprofitat per acabar de desfer les maletes, decorar l'habitació, anar a fer la compra, passejar pel campus de la residència... I ara el vespre sí que tornaré a anar amb el francès i els seus amics a prendre alguna cosa. Així també celebro el meu aniversari. Que realment això de fer-ho fora de casa és totalment diferent. Però també us haig de dir que pensava que ho passaria “pitjor”, no sé, potser no he fet res d’especial, però he parlat amb molts de vosaltres, m’han felicitat moltes persones i no m’he sentit sola! :)

Espero que la cosa continuï com ha començat i aprengui molt anglès :D

La foto és de la vista que veig des de la meva habitació.

Molts petons per tots!!!

3 comentarios:

  1. jejeje amb mi no has parlat però hem jugat a fer mímica des de la biblioteca i tu a la teva habitació!

    demà ens fem un super truc amb l'skype màgic i parlem tot el q puguem ... jojojo sgur q parles molt bé l'anglès però no tant ràpid com ho fas en català i per això se't fa que ho fas a poc a poc :)

    txell a poc a poc q no t'entenc :P jajaja això en anglès almenys no t'ho hauran de dir :D

    passa-ho molt bé aquesta nit petita! i estem frisant perquè arribi el dia 3 de febrer i fer-te una super rebuda :D

    mil petonets!

    FELICITAAAAAAAAAAATS :D jojojojo

    ResponderEliminar
  2. Donar-li les gràcies a la vizuet per la super-idea del blog! Oléé Cris, quin encert! :D
    Ara només falta que la txellita segueixi actualitzaaaaant periòdicament! ;-)

    i a tu txellitaaaaaaa..
    Mooooooltes FELICITATS, més "blanques" que mai!!!!
    :D

    ResponderEliminar
  3. Totalment d'acord amb les dues comentaristes jejejejejeje

    Tu surt i celebra el teu aniversari, que una aniversari com aquest no el passaràs mai més!!!!

    Tu a conèixer nois i més nois, que ja m'han dit.... (de fet res, però era per donar emoció):D

    ResponderEliminar