lunes, 22 de febrero de 2010

Boat trip to Riga!

Amazing!

Ja sabíeu que aquest cap de setmana tocava Riga, i quin viatge!! Com un viatge et pot aportar tantes coses?
Sort que al final em vaig animar a anar-hi i m’hi vaig apuntar. Hagués sigut un error no fer-ho.
No sé ni com explicar-vos-ho perquè us feu a la idea de com he gaudit.

És obvi que la festa no ha faltat. Aquí teniu una petita prova.

Però festa n’hi ha moltes vegades a molts llocs, però en el vaixell ha sigut tot junt, la festa i l’ambient a la vegada. El bon rotllo entre tot el grup, fos més fàcil o més difícil parlar amb uns i/o amb altres, però això perquè ha de ser un problema? Tothom amb ganes de passar-ho bé, riure, ballar (amb 1 o 2 cames), fent bromes...

I el dissabte a visitar Riga.

Una ciutat que a mi em va donar la sensació de trobar-me al mig del món de les joguines, tots els edificis semblaven de mentida.
No vaig poder fer moltes fotos, perquè amb una crossa, amb guants i caminant més lenta que la majoria, era molt difícil treure la càmera, fer fotos, tornar a guardar la càmera... Però alguna en tinc :)
El que li sobrava a la ciutat era tanta neu... A Stockholm n’hi ha, però els carrers els arreglen cada 2x3 perquè es pugui circular amb normalitat, a Riga hi havia muntanyes i muntanyes de neu sense cap mena d’ordre. I la veritat és que el meu peu les va maleir bastant.

Després de la visita cap al vaixell una altra vegada. A dormir una mica (era molt necessari) i a començar la festa de nou. La 2a nit tocava karaoke.

I igual que la primera, genial!

Resumint el boat trip: una experiència fantàstica que repetiria sense pensar-m’ho, i més per 6 euros que costa!!!!!

Mica en mica em llenço a parlar més anglès.

Ni mica ni gens millora el meu peu... I la veritat és que em comença a preocupar... Tinc més viatges planejats i els podré fer? Podré veure Berlin? Ja no és per les festes i per haver-me de quedar cada vespre a l’habitació mentre els altres surten, ni pel fet de no poder fer res d’esport... Ja és tot junt... I sé que és culpa meva. No cal que m’ho digueu...

4 comentarios:

  1. El peu, no et recriminis tan... vas fer el que creies que havies de fer i ara seguiràs fent-ho... tu tranquila el que ha passat enrera queda....

    Surt i passat-ho bé (amb conciencia de peu) però no t'amarguis per un esguinç de no res

    ResponderEliminar
  2. Ep! quina enveja... jo divendres ja torno cap a ksa ( i bé que hi estaré, i la festa que hi faré que no he fet a Grenoble xDDD)

    i pel peu... quan en tens? No sé si has estat a Berlin, però a mi em va encantar!!! Intenta no perdre't-ho en serio ;)

    Apa una abraçada i ànims!

    PD: pots muntar festes a la teva habitació i tajar-la sentada :P

    ResponderEliminar
  3. Llorenç a Grenoble no has fet festa?? però si tu ets el número 1 quan sortim!!

    El peu no sé per quan en tinc... el problema és aquest... que no sé res... Els meus pares l'altre dia van parlar amb el fisio de Granollers i em va recomanar uns exercicis, a veure si així millora...

    No he estat a Berlin, així que intentaré seguir el teu consell ;)

    Tu tot i tenir ganes de tornar a casa, Grenoble ho resumeixes com una bona experiència o no?

    Gràcies pels ànims i per la teva idea, jejeje.

    I Quim, merci!! El primer que em va recolzar quan deia que volia córrer ;) (en el sentit que no em "foties bulla")

    Cris quan torni, sense vaixell, però també montarem festes, no?

    ResponderEliminar