Entrenadora de la selecció de Suècia de natació sincronitzada

Una experiència més a Stockholm: entrenadora de l’Equip Nacional de natació sincronitzada.

El dia que m’ho van proposar no m’ho creia, pensava que no estava entenent bé el que m’estaven dient (m’ho van dir per telèfon i en anglès, és clar). Però quan vaig tenir l’oportunitat de preguntar-ho directament, vaig veure que sí ho havia entès bé.

Jo crec que va m’ho van oferir perquè, tot i que la persona que triava a les nenes i també a les entrenadores no em coneix, el duo que jo estic entrenant va guanyar el campionat Nacional sent les més petites. Això juntament amb l’alt nivell que té la sincro a Espanya, suposo que li va fer pensar que jo era una gran entrenadora (cosa que no comparteixo, realment crec que em falta molta experiència amb nenes d’aquesta edat, ja que fins ara jo només havia entrenat nenes amb nivell 0 o molt bàsic de sincro).

Tot i així, quan m’ho van proposar, no vaig dubtar en cap moment en dir que sí, tot i el respecte que em feia.

En un principi volien que anés jo com a única entrenadora, però fent d’intermediària l’entrenadora que treballa amb mi aquí, vaig fer que s’adonessin que això no era una bona idea. Jo no parlo suec, només anglès i no tinc un alt nivell tot i haver-lo millorat i, a més, sempre són millors dos entrenadores per tenir un parell més d’ulls per poder mirar a totes les nenes. Així que finalment vam ser dos entrenadores, Katarina Högdal i jo.

Tots els entrenaments els havia de preparar jo, ella m’ajudava en el tema de l’idioma. I la veritat és que em feia una mica de por tot plegat. Jo no sabia el nivell de les nenes, ni el que esperaven realment de mi. Però gràcies a la Sandra Montes vaig acabar tenint uns grans entrenaments. I l’ultim dia els hi vaig preguntar a algunes d’elles i sembla que estaven contentes per com havia anat tot.

La ciutat a on feiem l’stage era Örebro, una ciutat situada més a l’interior de Suècia que Stockholm i més o menys a la mateixa alçada.

Les nenes eren les següents: Angelica Jonasson, Anna Högdal, Henrietta Serrate, Natalie Serrate, Josefine Magnusson, Madeleine Billing, Malin Gerdin, Sara Mehdin i Sara Skoogh.
La veritat és que alguna d’elles té molt potencial. També és cert que alguna no té nivell per estar a la selecció. Però 3 d’elles són increïbles. És una pena que no competeixin mai. Només entrenen juntes unes 3 vegades a l’any uns 3 dies i res més. No fan cap equip juntes ni res. Es veu que com mai quedaven bé en els campionats europeus, doncs la federació ara no els hi dóna diners, i com no els hi donen diners, les nenes tampoc tenen interès perquè saben que no poden arribar enlloc, és a dir, és un peix que es menja la cua.

Doncs res més, després de tota aquesta explicació us deixo amb una foto que em vaig fer amb alguna d’elles sota l’aigua al acabar l’entrenament l’últim dia :)