I miss all of you!!

Molt temps sense actualitzar i moltes coses passades. I ara què queda de tot això? El record en les nostres ments, les deu mil fotos fetes i, el més important, les amistats que hem establert i mai desapareixeran.

Ahir i avui han sigut uns dies durs per a mi. M’encanta Estocolm i encara més ara amb aquest temps. Però on sou vosaltres? Per què esteu tots a Espanya, Itàlia, França, Alemanya, Turquia, Àustria... però no a Suècia? Després de 6 mesos en els que no hi ha agut ni un minut en el que m’he sentit sola, tot al contrari, he tingut una nova família durant aquest temps que m’ha encantat, ara m’enyoro de tot. No m’hauria d’haver passat al principi això?

Després d’anar ahir dos vegades a t-centralen per acomiadar-me dels dos últims amics que quedaven aquí, la tornada fins a Lappis (lloc on visc) i el dia va ser difícil.

Sí, tinc més amics a Estocolm i sé que puc contar amb ells, però amb aquells que sempre quedàvem, que sempre anàvem de festa, que sempre sopàvem junts, que sempre rèiem, que sempre fèiem bromes, que sempre viatjàvem... tots aquests no hi sou.

I quan us tornaré a veure? Perquè de veritat que espero amb moltes ganes tonar-vos a veure. És igual el país, és igual la ciutat , l’important sou vosaltres.

Només puc acabar dient-vos, una vegada més, moltes gràcies per tots els moments compartits. Només ens han sigut 6 mesos, però per intensitat han sigut anys.

Gaudiu amb els vostres amics de sempre, amb la vostra família, amb la vostra ciutat.

Perquè mai havia pensat que l’Erasmus podia ser tant increïble! Gràcies per fer-lo una experiència inoblidable. Els millors mesos de la meva vida, sens dubte!


I love STHLM Erasmus Team!!!!!!!

Txell